Capítol 1: La joguina

Com a bon treballador que era, sempre he tingut els meus costums. M’aixecava cada matí per anar a treballar. Treballava en un petit bar en la cantonada del típic parc on van els nens quan surten de l’escola. Quan no hi havia clients ni feina a fer, m’aturava a gaudir observant la vitalitat del nens xiquets que jugaven. Alguns jugaven a pilota, altres a pares i mares i un grup molt reduït sempre estava jugant a modes un tant especials. Ho recordo com si fos avui, alguns nens acostumaven portar jocs interactius al parc, ja que aquestes joguines s’iniciaren quan jo tenia vint anys. Ningú coneixia l’origen ni el mecanisme de les polseres de realitat virtual i qualsevol persona que els veiés i no l’hagués provat pensaria que els nans estaven tocats de l’ala. Jo no vaig saber què feien aquest nens fins que m’ho va explicar uns dels avis del parc, durant un descans a l’hora de dinar que jo mirava molt estranyat directament a un parell de nens. Aquella joguina em semblava fascinant, tantes eren les ganes de provar-ne una que vaig començar a estalviar al màxim, sense gastar un cèntim en res més. La meva vida era cent per cent monòtona, i, pel que m’havien explicat, aquella joguina era la solució per sortir d’aquesta monotonia. I així va ser, cinc anys després vaig reunir la quantitat necessària per comprar-ne una de les que ja s’havien quedat antiquades, les ofertes del estocs eren molt més que raonables, però durant aquests cinc anys, cada vegada que ho parlava amb algun client del bar, em responien que només era una joguina per nens petits. Igualment, vaig decidir-me a comprar-la, desitjava aquella polsera com un nen petit desitja l’arribada del dia de nadal, les festes d’aniversari o les vacances d’estiu. Quan ja tenia suficients diners per una polsera vella,  l’avarícia va apoderar-se de mi construint-me una necessitat irracional de tenir una de nova. Com si del destí es tractés, la vaig veure, en el mateix carrer sortint del parc de la feina, justament al davant de l’estació de tren. Sí, una polsera rebaixada al noranta-cinc per cent de descompte, era de segona mà, però era assequible. Vaig anar al caixer més proper corrents, com si em perseguís un centenar de bèsties i vaig treure tot el que tenia i més. Els nombres els vaig prémer totalment al atzar i vaig tornar a la botiga d’articles de segona mà a tota pressa. Hi havien dos quilòmetres de distància, d'anada eren de baixada però córrer de tornada era esgotador. A meitat de camí semblava que el pit volgués sortir-se del meu cos, la meva respiració era exagerada i amb la mà enganxada al pit prement força, vaig seguir fins que hi vaig arribar. Però ja era massa tard, ja havien tancat, i on hi era abans la polsera de jocs interactius hi havia un cartell molt depriment de color blanc en el que hi havien escrit amb permanent negre la paraula “esgotat”. Aquella imatge m’acompanyaria durant un dur però curt període d’aquell dia. Per acabar de fastiguejar el dia, en aquell precís instant es va posar a ploure. Tot xop i trist vaig dirigir-me al tren, on la meva targeta xopa d’aigua es negava a ser llegida per la porta d’accés. Ho vaig dubtar uns instants, però ho vaig fer, no podia passar la targeta ni comprar-me una altra, ja que la pluja havia destrossat tots els meus diners deixant una massa blanca i fastigosa a la meva butxaca. Vaig esperar esperar a que passés algú per colar-me. Va passar un home vestit amb una roba que semblava la roba de la burgesia del segle dinou, aquell home, que a simple vista, crec que qualsevol diria que és un adinerat. Vaig passar per darrera seu i vaig seure’m en un banc de pedra al seu costat. Van passar uns quants trens de transport de carbó, oberts, sense sostre, i podia veure un munt de coses entre el carbó en cada un dels trens que passaven, joguines antigues, armes, mobles i un munt de coses sense sentit repartides entre el carbó. L’home va pujar en un d’aquests trens de mercaderies i justament quan semblava que anava a pujar, el tren es va aturar. Un nen petit d’aquells repel·lents i mimats xisclava i ploriquejava per haver perdut la seva joguina, una joguina que se li havia perdut al seu pare i que jo estava veient al meu costat. A uns centímetres de mi hi havia una polsera de color transparent on abans l’home era assegut. Sabia de qui era i fins i tot així l'avarícia em va guanyar i me la vaig posar tot amagant la mà al darrera. L'home es va girar, va donar mitja volta i va començar a buscar-la, la buscava per les papereres, la buscava per terra com si fos una agulla, semblava que estigués buscant-la per fer feliç a aquell nen que podia ser perfectament el seu nét. Mentre més la buscava, la meva cara anava entristint-se amb el meu sentiment de culpabilitat, el nen plorant, la pluja i el sentiment de culpabilitat van sorgir i vaig intentar retornar-li al seu amo, però ell em va respondre, “ara es teva” i tot seguit va cridar-li al seu nét "aquí no hi és, a que tens pensat enganxar-te ara?"